Existeixen diverses hipòtesis que pretenen identificar els processos alterats en la dislèxia. Actualment la hipòtesi que pren més força és la del possible dèficit fonològic. Tot i així, farem un breu recorregut per totes les altres ja que ens poden aportar informació útil per entendre les mancances d'aquest trastorn de l'aprenentatge i així doncs, realitzar programes o exercicis específics.
- Hipòtesi sobre el déficit fonològic
Aquesta hipòtesi suggereix que les persones amb dificultats per realitzar una lectura de forma eficient tindrien alterat el mecanisme de recodificació fonològica (conversió grafema-fonema), el qual és vital per poder realitzar una lectura sense errades. Aquest mecanisme afavoriria la representació ortogràfica de les paraules, així doncs una mala conversió també es possible que afecti a la ruta léxica (l'accés al significat de les paraules) per la mala representació de les mateixes. Aquest dèficit en la conversió grafema-fonema es pot percebre en la lectura de pseudoparaules. Els nens amb dislèxia necesiten molt més temps per dur a terme la tasca i cometen més errors.
Segons aquesta teoria les persones amb dislèxia tenen varis dèficits en els processos cognitius:
- Consicència fonològica
- Memòria de treball
- Processos sintàctics - semàntics
- Processament ortogràfic
Ha demostrat ser eficaç l'entrenament o reeducació de les habilitas fonològiques i les correspondències grafema - fonema.
- Hipòtesi del dèficit en la velocitat de processament
La hipòtesi sobre el possible dèficit en la velocitat de processament es basa en el fet que la lectura és una activitat cognitiva que requereix del funcionament de diverses àrees del cervell implicades tant en el procés visual com en el verbal.
Aquesta hipòtesi assumeix que la persona amb dislèxia no pot activar la velocitat necessària per captar els patrons de lletres que concorren de manera freqüent en el llenguatge escrit. S'ha observat que davant la presència de dislèxia també apareixen dificultats per anomenar de forma ràpida elements de naturalesa lingüística (dígits, números) com elements de naturaleza no lingüística (colors, objectes).
És possible que aquesta hipòtesi recolzi únicament un tipus de dislèxia (dislèxia de superfície, dificultats en la ruta lèxica), ja que hi ha un gran nombre de nens amb un reconeixement d'estímuls visual més lent. Es suposa que aquesta lentitud a l'hora de recuperar els estímuls lingüístics afectaria a la qualitat de la respresentació ortogràfica, així doncs, es reduiria el nombre de patrons ortogràfics que es poden activar de manera automàtica.
- Hipòtesi del dèficit d'automatització
Les persones amb dislèxia presentarien un dèficit en les habilitats lingüístiques i en l'automatització d'habilitats auditives, visuals o motrius.
Els investigadors apunten a una no automatizació del procés fonològic i en el d'automatització. La hipòtesi fonològica no pot explicar les dificultats d'aquests nens en àrees no relacionades amb el llenguatge. Existeix una relació amb el funcionament del cerebel (estabilitat postural i el to postural).
- Hipòtesi del dèficit en el processament temporal
Aquesta hipòtesi sosté que aquestes persones presentarien mancances en estímuls auditius i visuals presentats en seqüències i separats per curts intervals de temps. Aquests dèficits en el processament temporal impedirien una clara percepció de la parla (incorrecta discriminació i reconeixement automàtic dels fonemes que constitueixen les paraules) que a la vegada provocaria dèficits fonològics (incorrectes representacions dels fonemes).
- Modalitat visual
Es creu que les persones amb dislèxia tindrien mancances en el processament temporal d'estímuls visuals seqüencials (dèficit específic en la transferència d'estímuls provinents de la vista cap a les àrees del còrtex encarregades del processament visual).
Existeixen 2 subsistemes: sistema transitori i sistema sostingut
- Modalitat auditiva
Les persones amb dislèxia mostrarien un dèficit en el processament d'estímuls auditius presentats de forma successiva (fa referència a la percepció de la parla, permetria la discriminació fonètica d'estímuls auditius similars /d/ /t/). Segons aquesta hipòtesi en una dislèxia podriem trobar les següents dificultats:
- Percepció de la parla (errors de naturalesa fonètica amb estímuls fonèticament similars /ba/ /da/
- Processament fonològic
- Hipòtesi del doble déficit
Wolf y Bowers van proposar que el dèficit fonològic dificultaria la manipulació dels sons i de les paraules i que aniria acompanyat d'un dèficit en la velocitat de processament (dificultaria l'accés i la recuperació dels noms dels estímuls visuals).
 |
| Qualsevol mancança en algun dels dos processos: consciència fonològica i velocitat per anomenar estímuls visuals produiria mancances en la fluïdesa i en l'ortografia. |
Aquests dèficits es poden donar de forma independent, el que dóna lloc als diversos tipus de dislèxia. Els resultats dels estudis que pretenen donar explicació gràcies a aquesta hipòtesi són contradictoris. Tot i així, es recomanen realitzar activitats per millorar les habilitats fonològiques, la fluïdesa lectora, i la velocitat d'anomenar estímuls.
Tota la informació relativa a aquest post ha estat extreta i resumida del manual (Jiménez, J)., 2012, Dislexia en español. Prevalencia e indicadores cognitivos, culturales, familiares y biológicos: Madrid, España: Editorial Pirámide.
Trobareu més informació d'aquest llibre clicant aquí.
