És a partir dels 2 anys quan comencem a desenvolupar les habilitats per mentir, poc a poc i a mesura que anem creixent s'aniran perfeccionant i sofisticant gràcies a l'habilitat de posar-nos al lloc de l'altre (l'anomenada Teoria de la ment) i de les funcions executives (planificació, autocontrol i atenció). És una habilitat que forma part del desenvolupament dels infants.
És sabut que alguns trastorns augmenten les conductes de mentir. El Trastorn Narcisista de la personalitat o el Trastorn de la conducta antisocial o la personalitat psicopàtica. En canvi, les persones que pateixen el Trastorn de l'espectre autista no semblen ser massa hàbils en l'art d'enganyar.
Al llarg de la història ens trobem amb estafadors com Frank Abagnale el qual va ser falsificador de xecs i es va fer passar per pilot d'avió, pediatra i advocat, el seu exemple el podem trobar reflectit a la pel·lícula Atrápame si puedes. Un altre famós exemple és el cas de Jordan Belfort més conegut per ser el personatge principal de la pel·lícula de Martin Scorsese El lobo de Wall Street en la qual Leonardo DiCaprio encarna a un ferotge corredor de borsa capaç d'enganyar i vendre deixalla a preu d'or. En l'actualitat trobem el cas Cifuentes (expresidenta de la comunitat de Madrid) la qual va falsificar el seu currículum.
I tot plegat per què? Mentir és fàcil i la majoria de nosaltres som hàbils. És una capacitat que ens dóna poder i ens permet manipular a l'altre sense haver de recòrrer a la força.
Què passa al cervell quan mentim? S'ha trobat que hi ha un 20% més de connexions en el còrtex prefrontal i més activació al nucli accumbens en els mentiders reiterats. L'amígdala és una àrea estretament relacionada amb el processament de les emocions i per tant, amb la resposta emocional quan mentim. S'ha vist que la resposta de l'amígdala s'atenua a mesura que mentim, fet que por portar a mentir en properes circumstàncies.
L'ésser humà és ingenu. Per naturalesa tenim confiança en el que ens diuen els altres, no ens ho anem qüestionant tot sistemàtiament . És el que el psicòleg Tim Levine denomina la Teroria de la veritat per defecte o Robert Feldman, també psicòleg "l'avantatge del mentider". Preferim un fals elogi o sentir allò que volem i si a més ens ho diu algú amb poder o estatus ja ni ens el qüestionem.
I si aportem proves en contra de la mentida? Les proves que desacrediten una mentida poden reforçar-la. Donald Trump diu que "les vacunes causen autisme. Evidentment, els partidaris de Trump es creuen la falsa afirmació. Posteriorment, se'ls va facilitar informació sobre la inexistència de la relació causal d'aquesta afirmació. En un primer moment van acceptar que dita informació fós falsa, però setmanes més tard tornaven a donar-li credibilitat.
Por qué mentimos? National Geographic. Junio 2017