MIREIA VIDAL Psicòloga infantil: LA DISORTOGRAFIA

Concepte

La disortografia forma part d'un grup de trastorns anomenats trastorns específics de l'aprenentatge com són també: la dislèxia, la disgrafia i la discalculia.

La disortografia sovint ha estat mal diagnosticada qualificant a nens disortogràfics com a dislèxics. Cal tenir present que la disortografia és un trastorn que únicament inclou errors en l'escriptura, no en la lectura (dislèxia) o en la qualitat del traç (disgrafia). Així doncs, segons el DSM V el trobaríem classificat com un trastorn específic de l'aprenentatge amb dificultats en l'expressió escrita:

- Correcció ortogràfica

- Correcció gramatical i de puntuació.

- Claritat i organització de l'expressió escrita.

Hi ha un seguit d'habilitats específiques pel correcte desenvolupament d'una escriptura correcta. A la següent taula es detallen les habilitats que són necessàries per al seu desenvolupament.

Causes explicatives

Deficiències en la percepció, memòria visual i auditiva

- Discriminació dels sons dels fonemes --> Discriminació auditiva

- Retenció de les dades sonores escoltades prèviament per a ser escrites --> memòria auditiva

- Pecularietats ortogràfiques que no es regeixen per la correspondència grafema-fonema --> memòria visual. (B/V) (H)

- Orientació de les lletres, discriminar graemes amb trets similars pel que fa a la seva orientació. (b/d, p/q) --> orientació visuoespacial.

A nivell intel·lectual

- Immaduresa o dèficit intel·lectual. Són necessàries un conjunt d'operacions lògico- intel·lectuals per portar a terma una correcta transcripció.

A nivell lingüístic

- Dificultats en l'articulació

- Deficient coneixement del vocabulari. A major vocabulari, més gran és la possibilitat que conegui l'ortografia d'un número elevat de paraules.

Nivell afectivo-emocional

- Baixa motivació pels aprenentatges.

A nivell pedagògic

-El mètode d'ensenyança utilitza tècniques poc adequades i perjudicials com els dictats que no s'ajusten a les necessitats individuals dels alumnes.

Errors més freqüents

Ortografia natural

- Substitució de fonemes vocalics o consonantics per semblança en el punt o mode d'articulació (f/z, t/d, p/b).

- Omissió de fonemes consonàntics.

- Omissió de síl·labes senceres

- Omissió de paraules.

- Addiccions de fonemes, síl·labes senceres o paraules.

- Inversions de grafemes en síl·labes inverses (aldo per lado), mixtes (credo per cerdo) i compostes (bulsa per blusa).

- Inversions de síl·labes en una paraula.

- Inversions de paraules.

- Substitució de lletres que es diferencien per la seva posició en l'espai (d/p, p/q).

- Substitució de lletres per les seves característiques visuals (m/n, o/a, l/e).

- Escriptura en mirall.

Dificultats per separar les seqüències gràfiques

- Unions de paraules

- Separacions

- Unió de síl·labes que pertanyen a dues paraules.

Ortografia visual

El seu aprenentatge depèn de la memoria visual.

- Confusió de fonemes que admeten doble grafia (b/v, ll/y) castellà

- Confusió de grafies al no aplicar les normes fonamentals o al utilitzar una grafia que no es correspon al so que es vol representar. (tretce, tretze - llex, lleig) català.

Dificultats per separar les seqüències gràfiques

- Unions de paraules

- Separacions

- Unió de síl·labes que pertanyen a dues paraules.

Ortografia arbitrària

- Infringir les regles de puntuació.

- No escriure majúscules després de punt o a principi d'escrit.

- No escriure amb "v" els verbs acabats amb "ava".

- no escriure "n" abans de "v"

-No escriure "b" precedida de "r" o "l".

- La no distinció d'homofons (no em dona res/ no em dóna res, vine em mi/ vine amb mi).

- Confusió de paraules amb fonemes que admeten dues grafies en funció de les vocals o que es basen en l'estructura fonètica (/g/,/k/, /z/,/j/, /g/, /s/, /ss/, /r/, /rr/).

- Omissió de la lletra "H".

- La no aplicació de les normes que orienten els lexemes i els sufixos de derivació afectsts per fenòmens de neutralizació, assimilació i emmudiment (noi amable/ noi amable, ells cantan/ells canten, ia tres cases/ hi ha tres cases).

Factors sobre els quals cal incidir en una intervenció en disortografia

Percepció i discriminación auditiva

Exercicis de discriminación de sons i onomatopeies.

Discriminació so-silenci

Reconeixement i memoritzar seqüències del propi cos.

Reconeixement sons d'objectes de l'entorn.

Reconeixment i repetició d'onomatopeies

Reconeixement de sons musicals.

Reproducció de ritmes, cops, fent servir el llapis, un tambor...

Rehabilitación de la disgrafia. Ed: CEPE

Imitar esquemes rítmics senzills, picant de mans, peus...

Imitar ritmes de fonemes amb síl·labes, seguinit un determinat esquema rítmic. (pi-pi, pi-pi-pi, fa, fa-fa-fa).

Diefernciació de tons greus i aguts d'un instrument.

Diferenciació de tons de la propia veu.

Percepció y memoria visual

Exercicis de reconeixement de formes gràfiques.

La conquista de las palabras. Ed: ICCE

Programa de intervención cognitivo - conductual para niños con déficit de atención con hiperactividad. Ed: CEPE

La idea és començar a entrenar la memòria visual a través de formes per després unir-la a l'ortografia.
1. Es comença entrenant al nen amb exercicis de formes de colors com els de sota, a través de les targetes es poden realitzar infinitats de preguntes (de quin color es la primera targeta?, quina forma té la figura que es troba al segon lloc?)

Dominar la ortografía. Cuaderno del alumnado. Daniel Gabarró.

2. Es retallen les targetes de les paraules de colors i es demana que siguin observades. Es comença per les paraules de dues lletres i així en augment fins que el nen sigui capaç de visualitzar-les mentalment i respondre a les preguntes que li pugui fer el seu entrenador (lletrejar la paraula en ordre directe i invers).

3. A partir d'aquesta tècnica es pot traslladar a les paraules que el nen comet errors amb més freqüència fent targetes amb les lletres de diferent color o bé canviar el color d'aquella lletra en la que mostra dificultats.

Dominar la ortografía. Cuaderno del alumnado. Daniel Gabarró.

4. Pot practicar d'escriure la paraula a l'aire.

5. És útil vincular paraules d'una mateixa família.

6. Crear un diccionari de dificultat ortogràfica on hi trobarem paraules mal escrites i al costat la paraules ben escrita.

A partir del diccionari podem demanar que lletregi cada paraula començant per l'inici o bé del final cap al davant, en ordre invers.

Dictar les paraules.

Fer frases.

Fer famílies de paraules.

7. Fitxes de vocabulari. On hi trobarem també les paraules més freqüents de dificultat ortogràfica. A la cara del davant hi escriurem la paraula ben escrita i al revers la mateixa paraula inclompleta. Eliminarem la lletra o lletres on es comet l'error.