La naturalesa de la por
L'ansietat és una resposta adaptativa relacionada amb la supervivència de l'individu davant un estímul o situació que és percebuda com a amenaçant.
Quan ens trobem en una situació de risc el cos reacciona posant en marxa una sèrie de mecanismes.
Imaginem que anem passejant tranquilament pel carrer i de cop apareix un gos enorme amb cara de pocs amics i que avança lentament cap a nosaltres. El més segur és que el nostre cervell (amígdala una estructura implicada en les emocions i les pors) doni l'avís d'alarma. A partir d'aqui començaran a donar-se una seguit de canvis fisiològics (sudoració, acceleració del ritme cardíac, dilatació de la pupil·la, relaxació dels esfínters...) dirigits a preparar el cos per la fugida immediata.
Així podem dir, que l'ansietat no és res més que una resposta natural del mostre cos davant d'estímuls que ens provoquen por.
Però què passa quan aquesta senyal s'activa i no hi ha res amenaçant?
Aleshores és quan podem parlar dels trastorns d'ansietat o fòbies. En les que el cos dóna un senyal d'alerta equivocat al percebre certes experiències com a amenaçants quan no ho són realment.
És el cas de la persona que sent pànic quan veu un colom passejar pel mig d'una plaça per exemple.
Podem distingir varis tipus de trastorns d'ansietat:
- Trastorns fòbics. Són pors irracionals (sense causa raonable) que persisteixen al llarg del temps i es troben lligades a estímuls o situacions específiques que poden conduir a l'evitació d'aquests estímuls o situacions. La por que experimenta la persona és tant gran que la orta a evitar activitats diàries o rutinaries. La qual cosa acaba repercutint en el funcionament habitual. Tant en els adults com en els nens no saben perquè tenen por, per molt que intentem raonar sobre la irracionalista de la por no obtindrem cap efecte.
Podem trobar 5 grups de fòbies: animals, sang/ferides, situacions, ambient i altres.
- Estats d'ansietat (atacs de pànic, trastorn d'ansietat generalitzada).
Les pors com hem dit són un fenòmen natural i adapatatiu. En el cas dels nens a mesura que maduren i creixen, certes pors que eren naturals per l'edat van desapareixent. Ara bé, quan ens trobem davant de pors desmesurades que no responen a l'evolució del nen ens podríem trobar davant d'una por patològica.
L'etiologia o orígen de les pors. Factors de risc implicats
L'orígen de les pors i les fòbies es deu a una combinación de factors apresos i genètics.
S'han trobat petites evidències sobre diverses estructures genètiques que podríen predisposar a patir trastorns d'ansietat en nens, adolescents i adults d'edat no avançada.
Pel que fa als factors apresos podem dir que: Presenciar o viure situacions estressants o experiències vitals traumàtiques, sentir informació negativa sobre situacions o estímuls i observar les reaccions de models (pares) poden modelar les pors dels nens.
Les investigacions de l'última década situem com a factors de risc a patir fòbia social: la manca d'un vincle estret o relació estreta amb l'adult de referència (pare o mare), conflictes entre els pares, història familiar de trastorn mental, trasllats de residència en varies ocasions, abusos físics o sexuals durant l'infància, abandonament de l'ensenyament secundari, comportaments evitatius, variables cognitives (forma pensar), factors de socialització i pares amb algun tipus de psicopatologia.
Pautes per afrontar les pors
- S'ha d'intentar respondre de forma natural quan ens trobem amb una resposta exagerada per part de l'infant. Evitar respostes de por, preocupació almenys quan ens trobem aprop de l'infant.
- No és de massa utilitat raonar sobra la poca perillositat de la situació.
- Intentarem no forçar el contacte amb tot allò que és temut. Ha de ser un afrontament gradual. Sinó podríem provocar una reacció encara més intensa d'evitació.
- No castigar al nen per les pors o ridiculizar-lo davant dels altres.
- Els pares poden actuar com a model realitzant les condutes temudes.
- Es pot recolzar la pràctica de l'afrontament de les pors amb alguna tècnica de relaxació (control de la respiració).
- En el cas dels nens és útil plantejar l'afrontament com un joc. El qual serà com una escala en el que començarem exposant-nos a les situacions que generen menys por fins a les que provoquen un alta resposta d'angoixa. Tècnica anomenada desensibilització sistemàtica, ampliament utilitzada i d'alta eficàcia en el tractament de les fòbies. És convenient que quan ens trobem pors desmesurades es consulti a un especialista.
Podeu trobar exercicis, jocs i més pautes per treballar les pors infantils en la publicació sobre el joc infantil.
Escala graduada de pors (desensibilització sistemàtica adaptada al joc) en un cas de por a la foscor.
_________________________________________________________________________________
Hettema, JM., et al. (2006). The structure of genetic and environmental risk factors for anxiety disorders in men and women.
Max Planch Institute of Psychiatry, Clinical Psychology and Epidemiology Unit. (2005). Parental psychopathology, parenting styles and the risk of s
ocial phobia in offspring. A prospective longitudinal community study.
Rosenzweig, M. (2005). Psicobiología. Una introducción a la Neurociencia Conductual, Cognitiva y Clínica. Barcelona: Ariel.