National geographic en la seva edició del mes de gener del 2015 publica un reportatge en el que subratlla la necessitat d'afecte del cervell d'un nadó per poder-se desenvolupar.
Hallam Hurt, Neonatòloga va estudiar els efectes de l'exposició a les drogues en nens de 4 anys d'edat. Els resultats no van mostrar diferències significatives entre els grups de pares en condició desfavorida respecte els que no, però si un coeficient intel·lectual per sota de la mitjana el que va comportar un canvi de rumb en les investigacions plantejades fins al moment. Van pensar que potser podríen buscar què feia semblants als nens d'un mateix grup. En aquesta direcció van observar que els nens que havien rebut més atencions i estimulació cognitiva mostraven puntuaciones mes elevades en el seu coeficient. A més, els investigadors van trobar diferències en algunes estructures cerebrals, com per exemple en l'hipocamp, associat a la memòria.
La idea recau en què el nadó neix amb una configuración determinada que dependrà de l'aportació de l'entorn. Quan naixem tenim al voltant d'uns 100.000 millions de neurones aproximadament una xifra semblant a la que tindria un adult. Els circuits es reforcen a causa de l'aprenentatge i les neurones estableixen connexions. Entre els 12 mesos i els 5 anys es porta a terme un procès de poda sinàptica en què es precindirà dels circuits que menys s'activin.
 |
| Font. National Geographic España enero 2015 |
Pel que fa al llenguatge, Judit Gervain va realitzar un estudi amb nadons, els quals eren capaços de distingir seqüències d'audio "MU - BA -BA" , "MU - BA - GE", mitjançant sensors cerebrals van apreciar que els nens eren capaços de distingir i percebre les repeticions. Això fa pensar que un nen des de un bon inici pot respondre a la seqüenciació de sons, la base en el què posteriorment es basa el lèxic i la gramàtica. Per tant, és lògic pensar que el teixit neuronal ja es troba preparat des del naixement per dur a terme l'adquisició del llenguatge. Els nens van aprenent sobre aquest teixit les regles gramaticals.
Amb tot, ens assenyalen com a font important de desenvolupament cognitiu el diàleg entre pares i fills. Sembla ser, que no qualsevol font valdria per a tal estimulació. La TV, jocs parlats, mòbil... les noves tecnologies no tindrien massa impacte a l'hora d'influir en l'adquisició d'un major lèxic i velocitat en el llenguatge parlat.
Els investigadors Nathan Fox i Charles Nelson neurocientífic de la Universitat de Maryland i Harvard respectivament van trobar que els nens institucionalitzats en centres d'acollida mancats d'afecte i d'atencions presentaven una activitat cerebral molt més baixa que la del seu grup de referència. Aquests nens però se'ls va traslladar en una família d'acollida on allà van rebre les atencions i l'afecte que tant els hi havien mancat. Aquests nens van recuperar l'activitat cerebral considerada per la seva edat, en canvi els que van seguir internats no. Com més petit és un nen, millor capacitat per superar experiències negatives degut a la plasticitat neuronal. Aquestes mancances podran ser mitigades sempre i quan no es superi el període crític de desenvolupament.