
Li costava estar-se quiet en una cadira i concentrar-se en alguna tasca. El seu cap era la major centrífugadora de pensaments que us pogueu imaginar. A partir d'una situació elaboraba un pensament i la centrifugadora s'encarregava de crear-ne un flux constant de idees amb alt contingut ansiògen. Havia d'estar alerta les 24h del dia ja que gairebé no podía dormir. Degut això, sentía pena i llàstima per ell mateix, no entenia per què sempre estava així i per què no podía fer el mateix que la resta de la gent.
Recordo que em deia com de fart estava d'aquesta vida i de tronar-se sempre malament.
- Tens un trastorn d'ansietat generalitzada, Pau. Pensa en una alarma d'una casa. Esta programada per quan entrin els lladres pugui sonar. Però imaginem-nos que l'arlama s'espatlla i es torna massa sensible. Qualsevol moviment o mínim soroll la fa saltar encara que no hi hagi lladres a la vista. Si no arreglem l'alarma al final s'acabarà cremant de tant sonar. Doncs això és una mica el que et passa. El teu cos es troba constantment en alerta sense haver una amenaça real. A conseqüència d'estar sempre activat acabes desgastant-te i l'estat d'ànim va baixant ja que deixes de fer activitats o no et trobes bé.
Per fer front a totes aquestes dificultats en Pau va haver d'aprendre a:
Canviar i reestructurar pensaments negatius.
Valorar tots els aspectes positius del dia a dia i a disfrutar-los.
Parar-se de forma mètodica per poder apreciar els detalls del nostre entorn.
Deixar de banda un problema quan no és a les nostres mans poder-lo resoldre.
Buscar alternatives als problemes enlloc de preocupar-nos.
Establir-se unes prioritats a complir en el dia a dia. Horari, medicació, obligacions...
Comunicar-se de forma adequada amb els altres.
Realitzar activitats que positives.
Marcar-se un objectiu a curt termini que el fes mantenir actiu i animat.