La teràpia de joc com a mètode d'expressió de sentiments és una via natural de comunicació en nens i serveix com a substitució de les verbalitzacions en els adults (Melanie Klein,1932).
Freud parlava que el Yo infantil té la capacitat de negar la realitat sense perdre el judici, tot allò que li produeix malestar. Per aquesta raó la fantasia i el joc són els millors medis per encaminar la psicoterapia.
Al terapeuta li serveix de guia per a identificar-los i a aprendre a gestionar-los. La psicoterapia de la gestalt és un mètode creatiu, que busca l'aflorament d'aquells conflictes més profunds d'una forma directiva pel terapeuta mitjançant la proposta de situacions en les que s'arriba a la resolució del problema. Per tant, el nen va adquirint eines, estratègies estrictamente encaminades a resoldre els seus conflictes a través del canal d'expresió per excelencia, el joc.
S'utilitzen una àmplia gamma de materials i cada programa terapèutic s'adapta a les necessitats i dificultats específiques de cada infant.
És uns tipus de teràpia lliure i poc dirigida en què el nen treu a la llum els seus sentiments, pors, angoixes, problemes d'una manera divertida. El terapeuta serveix de guia per al nen l'ajuda identificar-los i a aprendre a gestionar-los. La psicoterapia de la gestalt és un mètode que busca l'aflorament d'aquells conflictes més profunds d'una forma directiva mitjançant la proposta de situacions en les què s'arriba a la resolució del problema. Per tant, el nen va adquirint eines, estrategies estrictament encaminades a resoldre els seus conflictes a mitjançant el joc.
S'utilitzen una àmplia gamma de materials i cada programa terapèutic s'adapta a les necessitats i dificultats específiques de cada infant.
Entre els materials que s'utilitzen destaquem:
- Casa de nines: Molt útil per recrear situacions viscudes a casa. Es poden observar rols de comunicació entre els membres de la família i problemes quotidians.
- Armes: Es fan servir per combatre les pors i quan el nen es sent amenaçat.
- Arts plàstiques: A través dels colors i el dibuix que serveixen com a identificació i expressió de les emocions.
- Contes
- Joguines de temàtiques específiques (metges, dentista)
Totes les joguines han d'estar disposades de forma accessible a l'abast del nen per a què es puguin agafar de manera lliure.
Què podem fer quan un nen té por?
 |
| Juguem a metges (por a les visites mèdiques) |
- Tranquilitzar-los, acariciant-los, fer-lis saber que estem allà. No els hi passarà res perquè els pares el protegeixen tot i que poguem estar lluny d'ells.
- El nen ha de saber que no s'ha d'avergonyir de tenir por. Tots en tenim, fins i tot els pares! és un fet normal.
- En el cas de la por als monstres, lladres, persones alienes a la llar. Podem plantejar jocs dirigits a buscar monstres que suposadament s'amaguen sota el llit, l'armari... els podem buscar mig a les fosques... però mai els trobarem! aquesta és la finalitat del joc, que el nen vegi la no existència d'aquests èssers. Explicar-li que els sorolls que sent són d'un armari, el vent, el veï que mou alguna cadira o camina...
- Es pot ajudar a l'infant amb algun objecte, peluix, caramels, dibuix amb propietats màgiques. S'ha d'aprofitar la poderosa influència que exerceix el pensament màgic en aquestes edats.
- Els jocs de metges per aquells nens que viuen amb una por intensa a les visites mèdiques són una manera de convertir en quotidiana una experiència temuda. Manipular, observar les estris i adquirir el rol de metges o bé de paciente ajuden a adquirir un major control de la situació.
- Es poden escriure en un paper en forma d'història o frases totes aquelles pors i angoixes, o bé dibuixar-les i pintar-les en el cas dels més petits per posteriorment estripar els fulls i tancar-los en una caixa.
- Es poden acompanyar totes aquelles pors de jocs i contes amb material visual.
- Plantejar les pors com una mena de cursa plena d'obstacles en la que les diferents proves es trobin graduades de menys a més por. Un nen amb por a la foscor començarem graduant la intensitat de la llum de les diverses habitacions. De més llum a menys llum, habitacions que generen menys por a les que més. Podeu visualitzar un exemple en l'entrada sobre les pors i l'ansietat.
Adaptació d'una sensibilización sistemàtica (escala graduada de pors) per un cas de 5 anys amb por a la foscor.
Fonts d'informació:
Narración de historias en psicoterapia infantil. María Guadalupe Plesent.
Psicoterapia infantil con juego. Casos Clínicos. Fayne Esquivel y Ancona.
Edukame. Los miedos en la infancia.
Pot trobar més informació en el nostre blog en les següents publicacions: