LA GELOSIA

És molt típica l'aparició de gelos davant el naixement d'un nou membre de la família. Tot i així, el més habitual és que desapareguin per si sols a mesura que el nen es va fent gran. 

Ara bé, quan els gelos persisteixen al llarg dels anys i causen malestar significatiu en la vida diaria de la família, ens trobem davant d'un cas de gelosia patològica. En aquests casos es recomana consultar amb un especialista ja que l'infant podria patir tenir certs desequilibris o conflictes emocionals no resolts. 

Són nens que comencen a mostrar conductes que no corresponen a la seva edat. Poden tornar-se més infantils en la manera de parlar o en els gestos. S'observen conductes i maneres de fer que fan pensar que l'infant ha retrocedit algun any.  Fins i tot és possible trobar conductes de negativisme i oposició a l'hora de fer el que se'ls hi demana. Hi ha nens que pateixen alteracions en el menjar i el son, altres que intenten culpabilitzar al germà del qual tenen gelos o bé fer-li malifestes (pessigar-lo, donar-li algun cop...) 

Què podem fer?

• S'ha d'intentar realitzar activitats en què tota la familia hi pugui participar. Jugar cada estona tots junts, anar d'excursió...

• Intentar involucrar l'infant en totes les activitats encara que tinguin a veure amb el focus de la gelosia. No l'hem d'apartar ni fer les coses d'amagat ni tampoc donar-li una responsabilitat massa elevada per la seva edat en quan a fer-se càrrec d'un possible nou membre. 

• Evitar fer diferències entre germans. No mostrar més interés o preferència per un dels dos. S'ha d'evitar que l'infant amb gelos ens vegi massa pendents del germà objecte de la gelosia. Això no vol dir que haguem d'actuar d'amagat. Sinó que en presencia de l'infant amb gelos actuarem amb total normalitat sense prestar una atenció desmesurada. 

•  Si fa alguna malifeta que pugui perjudicar a terceres persones (germans) o trenqui objectes podrem fer ús dels càstigs. Un càstig es pot entendre com tota conseqüència no agradable  pel nen (ex. fer mitja hora més de deures) o aquella que representa la retirada d'alguna cosa gratificant (ex. retirar una setmana l'ipad). Qualsevol premi o càstig s'ha d'explicar al nen el per què del què estem fent. IMPORTANT! és molt més útil premiar les bones conductes i els progressos que no pas castigar sistemàticament. 

• Quan es produeixin les rabietes en les que el nen intenti captar tota la nostra atenció haurem d'evitar qualsevol contacte, ni el mirarem ni el tocarem. Explicarem que a partir d'ara els pares no li faran cas si actua bruscament, cridant, plorant, donant cops o insultant ja que d'aquesta manera no l'entenem i ens fa estar tristos. Per tant, quan comenci a actuar d'aquesta forma li farem el primer avís, si en un segon avís el comportament és el mateix no li farem cas fins que ens demani o ens digui les coses de correctament. 

• Recordem que un estil comunicatiu obert i basat en la igualtat en el tracte tant sigui amb germans com amb altres infants juga un paper important en el desenvolupament de l'infant envers els altres. No s'ha d'oblidar que els nens agafen models de referència i som nosaltres qui els hi ensenyem gairebé sense ni adornar-nos moltes de les conductes que ells acaben reproduint. No cal oblidar, que cada nen té la seva predisposició genètica que permetrà desenvolupar unes característiques determinades de personalitat. Així doncs, nens més tímids, rígids, menys comunicatius es creu que podríen tenir certa predisposició a patir gelos.