 |
| Foto extreta de la publicació INVESTIGACIÓN Y CIENCIA. |
Quan un nadó neix, és capaç de percebre els 800 fonemes que podem trobar-nos en qualsevol llengua del planeta.
Les investigacions científiques apunten que cap al segon semestre de vida, l'anomenat període sensible, és quan es comença a assimilar el llenguatge. L'adquisició d'aquest s'aconsegueix a mesura que els nens escolten les converses orals i quan se'ls hi parla amb entonació exagerada. D'aquesta manera s'inicien en el camí de l'entonació i el ritme.
S'ha vist que el cervell d'un nadó crea connexions neuronals per la seva llengua materna però no per a altres durant el segon semestre de vida. Els nadons escolten als pares i guarden a la seva memòria els sons que escolten. Aquests records emmagatzemats condicionen a les regions motores del cervell per emetre sons que imitin als que senten habitualment al seu voltant.
Per començar a parlar el nadó....
1. Ha de ser capaç de distingir els diversos fonemes que conformen les paraules que escolten (una quarentena de fonemes) a través del recompte mental. Aquesta tasca requereix de l'apreciació de petits canvis en els sons ja que una sola modificació en la ubicació d'un fonema por alterar el significat d'una paraula.
2. Ha d'estar immers en un context social de forma intensa. Es desconeix de quina manera el context social afavoreix l'aprenentatge d'una llengua però si es sap que aporta la informació i la motivació necessària.
Altres qüestions importants.
1. Els nadons que miren als pares són capaços d'assimilar més vocabulari durant els dos primers anys. Quan mirem un objecte i l'anomenen vinculem la paraula amb allò que estem dient.
2. El to agut, el ritme lent i l'entonació exagerada (el que seria la manera particular que tenen els adults de parlar als nens), facilita l'assimilació del llenguatge. Permet accentuar les diferències entre un so i un altre.
Podeu adquirir l'article complet clicant aquí